Notícia 20.2.2024 a les 11:30h

Per què la Copa d’Àfrica no és un torneig qualsevol: crònica d’un país enlluernat

El silenci i els nervis abans que Franck Kessié xuti el penal de la victòria es contraposen amb l’eufòria posterior. És 30 de gener i Els Elefants —tal com s’anomena la selecció de la Costa d’Ivori— acaben de guanyar el Senegal i es classifiquen per a quarts de final de la Copa d’Àfrica de Nacions. La Costa d’Ivori encara no sap que dues setmanes més tard serà campiona d’Àfrica en guanyar Nigèria per 2 a 1 a l’estadi Alassane Ouattara d’Ebimpé. Igual que tampoc es pot imaginar que els carrers es vestiran d’un sol color, el taronja, tretze anys més tard de la fi de la guerra civil (2002-2011). “Ens mereixem una alegria després de plorar tant”, diu la Sabrina, una veïna de Yopougon, un barri popular d’Abidjan, mentre celebra la victòria contra el Senegal. Just al davant de la Sabrina, centenars de joves amb banderes i vuvuzeles corren amunt i avall i entonen: “No valíem res, però ens hem classificat!”. És nit tòrrida a Abidjan, una ciutat que no dorm i on viuen 4,395 milions de persones. Continua llegint

Una aficionada abans de començar el partit de la final. Hi van assistir, segons el recompte oficial, 57.094 persones. Els accessos a les graderies estaven saturats, i les zones de pas, plenes d'aficionats dempeus amb acreditacions visiblement falses.
Opinió i anàlisi 19.2.2024 a les 17:00h

El BNG i la Galícia del mentrestant

Una victòria del Partit Popular, per majoria absoluta, és l’escenari més probable dels que es poden esdevenir en qualsevol elecció autonòmica a Galícia. 1989, 1993, 1997, 2001, 2009, 2012, 2016, 2020 i 2023. El Partit Popular té allà un feu electoral; una hegemonia construïda municipi a municipi, comarca a comarca. Dit en llenguatge futbolístic, els conservadors gallecs són a les eleccions autonòmiques com el Reial Madrid a una eliminatòria de Champions: un rival difícil de batre. Ara bé, és cert, però, que les enquestes obrien la porta per primera vegada en molts anys a un gir progressista (aquest cop encapçalat per Ana Pontón i el BNG). I és sobre aquest vèrtex que ha pivotat tota la campanya electoral. Continua llegint

Ana Pontón.
Notícia 17.2.2024 a les 20:00h

Awal, el projecte popular que vol fer que internet parli amazic

Catalunya concentra diverses llengües minoritzades al seu territori. Com és sabut, compta amb dos idiomes no hegemònics parlats tradicionalment al país: el català i l’occità. Les migracions recents hi han aportat grups de parlants d’altres llengües minoritzades. El més nombrós és el que parla amazic, llengua pròpia del nord d’Àfrica, on té 20 milions de parlants pel cap baix, malgrat que és un idioma en retrocés. A Catalunya, actualment es calculen en més de 100.000 els parlants d’amazic. La seva perseverança està generant materials per a l’aprenentatge i ús de la llengua. L’exemple més recent, el projecte Awal. Continua llegint

Un instant de la Marató Lingüística Awal, a la seu del CIEMEN a Barcelona.
Notícia 26.1.2024 a les 09:15h

Els aromanesos de Macedònia del Nord guaiten a bona finestra

Els aromanesos representen part del llegat dels imperis multiètnics als Balcans. Coneguts popularment també amb el nom de valacs, els més optimistes estimen que en són vora mig milió, repartits per tots els racons del sud de la península Balcànica. L’any 2018 es compatibilitzà sobre uns 210.000 el total de parlants d’aquesta llengua romànica: 50.000 a Grècia, uns altres 50.000 a Albània, 32.000 a Sèrbia, 19.000 a Macedònia del Nord i vora 10.000 a Romania. Fortament fraccionats, l’origen d’aquest poble és una tema altament polititzat. Cada estat s’apropia d’una teoria segons els seus interessos particulars, instrumentalitzant-los, i alçant barreres entre veïns i germans. La divisió identitària no ajuda a una situació lingüística ja per se molt complicada. Tot i això, d’uns anys ençà, els valacs han estat reconeguts com a minoria lingüística en països com ara Albània, on van fent-se passos pel reconeixement plurilingüe del país. A Macedònia del Nord, però és on tenen més drets reconeguts i també la capacitat d’exercir-los, encara que això no siga garantia de res. Continua llegint

Una vista de Crushuva, el centre dels aromensos de Macedònia del Nord.
Més notícies