La Unió Soviètica va deixar obertes diverses disputes territorials després de la seva caiguda. La de l’Alt Karabakh, o Artsakh com l’anomena la població local, n’és una. Durant l’època soviètica es van crear les fronteres que delimitaven ... Continua llegint
El fenomen de la mort de les llengües no és gens nou. De llengües n’han mort sempre, des dels primers testimonis conservats de l’edat antiga. Degut a relacions jeràrquiques de poder, han deixat de parlar-se llengües que antany havien estat molt importants, com el sumeri, que va ser substituït per l’accadi, alhora substituït més tard per l’arameu. El que sí que és nou és la reducció accelerada de la diversitat lingüística a escala mundial. Continua llegint
El Sinn Féin ha estat per primera vegada a la història el partit més votat en unes eleccions a la República d’Irlanda, superant els dos partits de centredreta que havien dominat la política irlandesa des de la independència. El partit republicà ha aconseguit la victòria amb un programa d’esquerres que proposa encetar un procés gradual cap a la consecució d’un referèndum de reunificació amb Irlanda del Nord. Continua llegint
Almenys durant els últims cinc anys, el debat polític al Regne Unit ha estat notablement monopolitzat pel Brexit. El 2016, el país va decidir abandonar la Unió Europea per un marge estret (51,89% de vots a favor). Les darreres eleccions al Parlament de Westminster han donat una majoria aclaparadora a un govern conservador que ha promès implementar aquesta decisió al final de gener de 2020. Juntament amb altres temes rellevants, com l’economia o la política migratòria, el debat sobre el Brexit ha girat també al voltant de l’estat de la unió. La qüestió plantejada per molts analistes ha estat si el Regne Unit mantindrà o no la seva integritat territorial després d’abandonar la UE, ja que el 2016 Escòcia i Irlanda del Nord van votar a favor de quedar-se al bloc europeu. Continua llegint
Prop de 600 líders indígenes representants de 45 pobles denuncien que “està en marxa un projecte polític del govern brasiler de genocidi, etnocidi i ecocidi” i anuncien mobilitzacions àmplies durant tot 2020 per oposar-se a la política del president Jair Bolsonaro. Entre aquestes, volen rellançar l’Aliança dels Pobles dels Boscos, una coalició d’organitzacions hereva, entre altres, de les lluites de l’històric sindicalista Chico Mendes, assassinat el 1988. Continua llegint
Les tensions entre Washington i Teheran estan travessant un període de turbulències. Fa temps que els analistes parlen de la possibilitat d’una guerra directa entre l’Iran i els Estats Units; de fet es podria dir que aquesta guerra ja ha començat. Es tracta d’una confrontació calculada i preparada més que d’un fet aïllat. Aquesta hostilitat cada vegada té més funcions polítiques que ideològiques per ambdues parts. L’actual situació beneficia al president nord-americà, enfonsat en diversos escàndols i en plena preparació per a les eleccions presidencials, però també al règim iranià, sacsejat per moviments contestataris que en només cinc dies van deixar més de 1.500 morts: les víctimes formaven part majoritàriament de la població més exclosa i marginada del país. Continua llegint