El terme Lapònia ens dibuixa territoris llunyans, un fred de mil dimonis i un sol que mai es pon. Els habitants indígenes d’aquestes terres abans eren coneguts amb el nom de lapons. Fa temps que els samis optaren per dur a l’ostracisme aquell exònim, considerat avui dia pejoratiu. La seua història va lligada amb l’opressió exercida pels estats escandinaus de Noruega, Suècia i Finlàndia així com la Federació Russa. Però aquesta no és l’única fragmentació. Els samis coneixen el conjunt del seu territori amb el nom de Sápmi, Sábme, Saepmie, Sábmie, Säämi, Sääʹmjânnam, o Saam’ jiemm’n’e, d’entre altres. Cadascun d’aquests endònims correspon a una llengua sami. La situació de cadascuna de les llengües té uns factors demogràfics, geogràfics i sociolingüístics que varien segons cada estat. Malauradament, totes comparteixen la mateixa problemàtica: el perill d’extinció. La revitalització és la clau per a la supervivència.
Continua llegint
El 12 de desembre de 2022 podria haver estat un dilluns qualsevol en què la gent de l’Artsakh es desperta i va a la feina, i els nens van a l’escola o a la llar d’infants. Un tenia previst conduir fins a Yerevan, la capital d’Armènia, per visitar un metge; un altre es preparava per a un viatge i aquell altre es preparava per sortir de Yerevan per tornar a casa, a Stepanakert, la capital de l’Artsakh, o Alt Karabakh. Però res d’això no va passar. El 12 de desembre, uns manifestants de l’Azerbaidjan, anomenats “ecoactivistes”, van bloquejar el corredor de Lachin, l’única carretera que connectava Armènia amb l’Artsakh. 120.000 armenis que viuen a Artsakh estan sota un bloqueig total des de llavors.
Continua llegint
Caminar pels carrers de l’illa de Rapa Nui (o illa de Pasqua) és endinsar-se en un territori exuberant de volcans extingits i moais —estàtues monolítiques—, de terra vermella i platges turquesa; penetrar a la Polinèsia profunda fins que una conversa quotidiana dels seus habitants trenca amb aquest imaginari. No se’ls sent parlar en la seva pròpia llengua —el rapanui— sinó que, majoritàriament, parlen castellà. L’idioma originari s’utilitza en cercles molt petits i específics i s’ha convertit en una espècie de relíquia que cal preservar. És una llengua minoritària, minoritzada i quasi en perill d’extinció.
Continua llegint
El govern turc ha aprovat una nova llei que castiga amb fins a tres anys de presó la “desinformació” a mitjans i xarxes. El primer detingut ha estat un periodista kurd. Els atacs de l’executiu d’Erdoğan contra la llibertat de premsa afecten tots els reporters de Turquia. “Però els kurds més, perquè a la nostra regió hi ha més línies vermelles”. En parlem amb dues periodistes kurdes.
Continua llegint
Sardenya és considerada un dels espais més desconeguts, exòtics i endarrerits del Mediterrani. És un prejudici ben radicat i que ha difós la imatge d’una illa atrapada en el temps, on encara es poden observar característiques de civilitzacions desaparegudes. La llengua sarda és considerada un vestigi d’aquest passat, fins i tot la llengua romànica que menys es va diferenciar del llatí. Avui aquesta teoria, però, és criticada, i un corrent de la filologia sarda sosté que l’idioma ha anat evolucionant com les altres llengües, i que, doncs, insularitat no és sinònim d’immobilisme. Aquesta discussió mostra com al voltant de la llengua s’ha desenvolupat, en els darrers vint anys, un debat ben viu. Sense entrar-hi, veiem quines són les característiques del sard, quina és la seva història i la seva situació actual.
Continua llegint
