Entrevista8.6.2021 a les 12:30h
Cenk Bonfil
Músic sefardita
El que havia de ser una “llei històrica” ha deixat pas a una amenaça de present i futur. Així ho han entès les desenes de milers de persones que aquest 29 de maig s’han manifestat per les ciutats de diverses nacions sense estat de França, en defensa de la immersió en llengües minoritzades: una metodologia que té un avenir incert després de la declaració d’inconstitucionalitat de dos articles de l’anomenada Llei Molac. Continua llegint
Moltes mirades s’han posat en els darrers anys sobre el poble uigur, nadiu del Turquestan Oriental o Xinjiang, un vast territori situat al nord-oest de la Xina. La repressió estatal, la modernització impulsada pel govern i el fet de trobar-se en mig de la disputa entre Pequín i Washington complica les condicions de vida d’aquest poble. N’analitzem aquestes qüestions, i altres, en aquest article. Continua llegint
Potser recordareu que Nationalia, al principi de 2020, va visitar l’Alt Karabakh, un territori disputat entre armenis i azerbaidjanesos, i hi va entrevistar cinc dones. Pocs mesos després d’aquella història, va començar una guerra al Karabakh —també conegut ... Continua llegint
La victòria de l’SNP i el reforçament de la majoria absoluta dels partits independentistes a les eleccions d’aquest 6 de maig al Parlament escocès dóna més força a la reivindicació del govern d’Escòcia per a la celebració d’un segon referèndum d’autodeterminació. Però la negativa del govern britànic a negociar i l’amenaça de la judicialització de l’afer fan poc plausible una votació a curt termini. Continua llegint
“Honrem la seva història. Reconeixem el seu dolor. Afirmem la seva història”. El president nord-americà Joe Biden ha qualificat de genocidi la massacre de la població armènia en mans de l’Imperi otomà, una declaració sense precedents d’un màxim mandatari de la Casa Blanca. El pas de Biden pot portar més estats a sumar-se a aquesta acció de memòria i, poc a poc, anar reparant una ferida que encara marca la vida de milions d’armenis arreu del món, un segle després. Continua llegint
La terra que la poesia descrivia com el “paradís a la terra” fa dècades que s’ha convertit en el territori més densament militaritzat del món. Des que el subcontinent indi es va independitzar del Regne Unit el 1947, el Jammu i Caixmir, l’únic estat de majoria musulmana de l’Índia, ha estat sumit en una llarga disputa entre aquest país i el veí Pakistan. Una història longeva on s’entrellacen els fantasmes de la partició del subcontinent, la instrumentalització del conflicte per part del govern ultranacionalista hindú de Narendra Modi i els interessos econòmics de tres potències nuclears. Des del 5 d’agost de 2019, el territori viu una nova fase repressiva i de suspensió de drets i llibertats, agreujada per la pandèmia de la covid-19, cosa que algunes veus crítiques descriuen com un setge dins del setge. Continua llegint