Tant Xile com el poble maputxe viuen un període de gran ebullició política. La Convenció Constitucional treballa en l’elaboració d’una nova Carta Magna per a Xile, amb l’horitzó de 2022, que enterri la vigent actualment, que data de la dictadura d’Augusto Pinochet. La Convenció, amb majoria d’esquerres i presidida per l’acadèmica maputxe Elisa Loncón, conviu dificultosament amb un Congrés dels Diputats dominat per la dreta. A instàncies del president xilè, el conservador Sebastián Piñera, el Congrés ha prorrogat aquest novembre l’estat d’emergència en quatre províncies situades al cor del Wallmapu (el país maputxe), decretat pel mateix Piñera el 12 d’octubre. Continua llegint

Enguany es compleix el 20è aniversari del conflicte de baixa intensitat a Macedònia del Nord: la darrera de les guerres que van assolar els Balcans al final del segle XX. Va durar menys d’un any, el 2001, i va enfrontar les comunitats albanesa i macedònia, el 25% de la població i el 65%, respectivament. L’espiral de violència es va aturar perquè els EUA i la UE van intervenir sense dilació i van ajudar a concretar un acord que, sent ambigu, acontentés els actors involucrats. Així, els Acords d’Ohrid van atorgar drets bàsics als albanesos i van permetre als macedonis d’evitar una guerra que podien perdre, encara que com a contraprestació, els pactes van deixar un regust amarg en una de les parts: el poble macedoni, malgrat ser majoria al país, no troba la fórmula amb què imposar la seva visió sobre com ha de ser la integració de la resta de comunitats a Macedònia. Atiada per polítics que es beneficien de la divisió ètnica, la bretxa entre les dues comunitats es reflecteix i s’engrandeix amb els estereotips que circulen als barris, bars i col·legis segregats de les principals ciutats del país. Continua llegint

Després de quatre dècades de reivindicar-la, el moviment a favor de l’asturià veu més a prop l’oficialitat de la llengua. El procés actual de reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Astúries pot desembocar en un reconeixement que, tot just fa deu anys, semblava ben poc probable. La manifestació del cap de setmana passat, amb desenes de milers de persones reclamant l’oficialitat als carrers d’Oviedo, és mostra del suport popular que té la demanda. Com de segur és que aquesta hagi estat la darrera manifestació per l’oficialitat, com diu l’entitat convocant, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana? Quins partits hi  donen suport? Quines reaccions —algunes, virulentes— està suscitant entre els contraris? En parlem amb Xosé Candel, portaveu de la Xunta, i Inaciu Galán, portaveu d’Iniciativa pol Asturianu. Continua llegint