La República Moldava de Pridnestróvie, també coneguda com a Transnístria, és el paradigma de l’estat sense reconeixement. Compta amb gairebé tot el que s’espera d’un estat: territori controlat, fronteres definides, una població estable, passaport propi, divisa... Però li manca la legitimació per part d’altres estats. Actualment només el reconeixen com a tal l’Artsakh —reconegut internacionalment com part de l’Azerbaidjan, però habitat i controlat per armenis—, Ossètia del Sud i Abkhàzia —ambdós reconeguts com a part de Geòrgia. Tots tres es troben en una situació similar i formen part de la Comunitat per la Democràcia i els Drets de les Nacions. Al centre de la la seva capital, Tiraspol, es poden veure totes aquestes banderes onejant al parc De Wollant.
Continua llegint
La detenció d’un líder independentista de Biafra aquest juny ha provocat protestes contra el govern nigerià, tant a dins del país com entre la diàspora biafrenya, i ha posat de nou damunt la taula la qüestió de la unitat de Nigèria, discutida des del naixement mateix del país. L’arrest té lloc en mig del deteriorament recent de la situació a Biafra i, més en general, en el marc d’una situació de greu violència estructural a Nigèria.
Continua llegint
Louis Mapou s’ha convertit en el primer president independentista de la història de Nova Caledònia després que la majoria absoluta dels membres del govern illenc hagin votat a favor de la seva candidatura. Si no hi ha cap nova crisi de govern, Mapou serà president durant el tercer referèndum d’independència, que se celebrarà aquest 12 de desembre.
Continua llegint
Còrsega ha votat massivament a favor dels partits que reivindiquen a curt termini l’obtenció d’un estatut d’autonomia amb competències legislatives i la cooficialitat de la llengua corsa. Les tres llistes nacionalistes corses han obtingut el 68% dels vots a la segona volta de les eleccions a l’Assemblea de Còrsega. És el millor resultat d’aquesta família política en tota la història de l’illa. Gilles Simeoni serà reelegit president.
Continua llegint
De fa setmanes, un dels debats que més donen a parlar en la política quebequesa i la canadenca és el d’un projecte de llei, presentat pel govern del Quebec, que cerca de reforçar el rol de la llengua francesa en aquesta província. Un dels aspectes més controvertits és la intenció de les autoritats quebequeses de fer reconèixer constitucionalment el Quebec com una nació de la qual el francès és la llengua comuna i l’única oficial.
Continua llegint
Potser recordareu que Nationalia, al principi de 2020, va visitar l’Alt Karabakh, un territori disputat entre armenis i azerbaidjanesos, i hi va entrevistar cinc dones. Pocs mesos després d’aquella història, va començar una guerra al Karabakh —també conegut ... Continua llegint
Cenk Bonfil
Músic sefardita
