Entrevista15.4.2019 a les 11:30h
Jule Goikoetxea
Filòsofa política i activista feminista
Les eleccions d’aquest 9 d’abril són crucials per al futur de l’Estat d’Israel. A diferència d’anys anteriors, on el debat se centrava principalment al voltant de la retirada o permanència de l’Exèrcit israelià als territoris ocupats, en aquesta ocasió Israel es juga, a més, la seva essència com a Estat jueu i democràtic. Continua llegint
La polarització entre el nacionalisme religiós i el nacionalisme ‘laic’ és un dels eixos que marca les eleccions que aquest 9 d’abril se celebren a Israel, un Estat que molts considerem proper al que podria anomenar-se apartheid. Un estat on la separació de la població segons el seu origen i religió marca la possibilitat de participació en els òrgans que decideixen la vida de les comunitats que hi viuen. Continua llegint
L’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC) hauria de veure la llum aquest 2019 després que l’Estat francès hagi desblocat —amb retard— una partida de 100.000 euros per posar-la en funcionament. Ho han anunciat les presidentes de la regió d’Occitània, Carole Delga, i del departament nord-català dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe. L’OPLC ha de servir de catalitzador per impulsar una política lingüística més ambiciosa a favor de la llengua a la Catalunya del Nord. Resten, però, dubtes i reptes. En parlem amb Alà Baylac-Ferrer, professor i president de l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC). Continua llegint
Turquia celebra aquest 31 de març les setzenes eleccions municipals de la seva democràcia pluralista. Molt condicionada per la repressió, l’esquerra kurda presenta candidatures per recuperar el govern dels municipis de majoria kurda —des de 2016 sota tutela judicial— i fa una crida al “vot estratègic” contra l’AKP a la resta de Turquia, on pràcticament no presenta llistes. S’hi disputaran la victòria dues coalicions: la formada per l’islamista AKP del president Erdogan i l’extrema dreta de l’MHP, d’una banda, i la constituïda pel socialdemòcrata CHP i el dretà İYİ, de l’altra. I per sota d’aquesta batalla, es va conformant un moviment d’assemblees de ciutats i barris, crític amb tots els partits. Continua llegint
És impossible perdre’s: a la cantonada nord-oriental de Síria, i després d’haver-hi accedit des del Kurdistan iraquià, la presència de Turquia esdevé aclaparadora a la nostra dreta durant tota la resta del viatge. El conjunt de torres militars de vigilància al punt on conflueixen les fronteres de Turquia, Síria i l’Iraq pot semblar imponent al principi, però hom se n’oblida de pressa a partir del moment que la nostra vista queda del tot bloquejada per un mur de formigó descomunal. Es tracta d’una barrera de 764 quilòmetres de longitud al llarg de la frontera entre dues entitats polítiques, la turca i la kurda, que ja fa massa temps que estan enfrontades. Circulem per l’Administració Autònoma de Síria del Nord i de l’Est, una entitat política de facto que podria estar a la vigília d’un vessament de sang sense precedents. L’anunci de Trump, el desembre passat, de retirar les seves tropes d’aquesta regió va provocar l’amenaça del president turc Erdogan d’envair el territori, cosa que encara ressona en aquest costat de la frontera. Les excavadores que hem anat veient al llarg del recorregut s’utilitzaven fa temps per millorar la deteriorada infraestructura. Avui dia cavar túnels és, aparentment, una necessitat molt més urgent. Continua llegint
Les eleccions provincials d’aquest dimecres als Països Baixos confirmen l’atomització del panorama polític neerlandès, l’ascens de forces cada cop més dretanes i un estancament dels partits d’àmbit regional o provincial. Si bé aquestes darreres forces mantenen un cert pes i fins i tot avancen lleugerament a les dues províncies més septentrionals (Frísia i Groningen), a la resta la seva presència és marginal. En qualsevol cas, l’aspecte més destacat és la irrupció de l’ultradretà Fòrum per la Democràcia. Continua llegint