Els partits independentistes han obtingut 26 escons dels 54 que té el Congrés de Nova Caledònia a les eleccions que aquest 12 de maig han tingut lloc al territori ultramarí francès. Tot i haver sumat un escó més (fins ara en tenien 25), s’han quedat a dos de la majoria absoluta. Les eleccions eren les primeres a Nova Caledònia després del referèndum d’autodeterminació de 2018, en què el “sí” a la independència va obtenir el 43% dels vots —més dels previstos a les enquestes.
Continua llegint
Jule Goikoetxea
Filòsofa política i activista feminista
La democràcia més gran del planeta està convocada a les urnes. Entre l’11 d’abril i el 19 de maig, vora 900 milions de persones —més d’una vuitena part de la població mundial— poden votar a les eleccions generals de l’Índia. Organitzats en set fases, els comicis suposen una obra d’enginyeria gegantina per abastar tot el territori i demografia del segon país més poblat del món. Dels imponents pics nevats de l’Himàlaia i el desert del Thar, a les venerades Benarés i Amritsar, les comunitats tribals d’Assam o el contrast entre els luxosos barris de Bombai i els seus slums. L’Índia vota en més de 22 llengües oficials i els resultats, que es coneixeran el 23 de maig, posaran a prova el discurs patriòtic del govern del primer ministr Narendra Modi davant d’una població descontenta amb l’atur i la crisi del camp.
Continua llegint
El reforçament de l’independentisme català —i molt concretament d’ERC— i dels partits bascos són dues notes destacades de les eleccions al Parlament espanyol d’aquest 28 d’abril, que han deixat un munt de titulars en matèria dels pobles sense estat: el desastre de la dreta espanyola a Catalunya i Euskadi, la fatalitat del vot dual per a les opcions progressistes del valencianisme i del mallorquinisme, la recuperació del Bloc Nacionalista Gallec o la persistència del vot a les opcions polítiques canàries. En repassem deu de destacats en aquest article.
Continua llegint
