Dues setmanes després que esclatessin durs combats a l’Alt Karabakh, el conflicte no ha fet sinó intensificar-se. L’Azerbaidjan, envalentit pel suport explícit turc, està decidit a guanyar terreny davant una Armènia que se sent sola a l’hora d’encarar la crisi. Stepanakert, capital de l’Alt Karabakh, ha estat bombardejada amb coets, drons i bombes de dispersió durant els últims quinze dies, i es calcula que unes 75.000 persones —aproximadament la meitat de la població— ha fugit cap a Armènia. D’altra banda, l’exèrcit de l’Alt Karabakh ha bombardejat també ciutats àzeris com Terter, Horadiz i Ganja. Aquesta nova guerra al Caucas del Sud ha causat centenars de víctimes mortals entre soldats i civils.
Continua llegint
Els habitants de Nova Caledònia, un arxipèlag situat a 1.500 km a l’est d’Austràlia, que actualment forma part de França, tornen a les urnes el 4 d’octubre, en el segon referèndum d’autodeterminació en només dos anys. La votació s’emmarca en l’acord de Nouméa, que canalitzava per vies democràtiques un conflicte entre partidaris i detractors de la independència, que va estar a punt d’esdevenir una guerra civil.
Continua llegint
L’autodeterminació és una de les grans paraules clau en la política del darrer segle. Traspassant els límits del debat jurídic i acadèmic s’ha anat incorporant com a objectiu programàtic dels moviments de reivindicació nacional d’arreu del món. Aquesta popularitat no ha anat, però, acompanyada per una concepció consensuada, sinó més aviat per les dificultats d’esdevenir un concepte de dret efectiu. A més, en el nou context global en què vivim, l’autodeterminació s’enfronta a diversos reptes d’una magnitud desconeguda fins ara, a igual com altres grans conceptes que han articulat els fonaments normatius de l’organització política a escala global en la història recent.
Continua llegint
El conflicte de Sàhara Occidental encara no s’ha resolt definitivament. Ara pertany a la categoria dels anomenats conflictes “oblidats” o “congelats”. El conflicte, en si mateix, no és l’únic assumpte que ha estat oblidat malgrat l’ocupació ... Continua llegint
L’Alt Karabakh celebra enguany l’aniversari de la proclamació de la seva república, el 2 de setembre de 1991, amb el record fresc dels darrers xocs fronterers entre les forces d’Armènia i l’Azerbaidjan del passat juliol. Les autoritats de la República de l’Artsakh (nom oficial que empra l’Estat de l’Alt Karabakh) insisteixen que només una negociació on tots els actors —també les autoritats azerbaidjaneses— prioritzin exclusivament els mitjans pacífics podrà resoldre el conflicte. Continua llegint
El 7 de juliol, diversos desconeguts van disparar contra Rodrigo Salazar, governador indígena del poble awá a Llorente, una localitat del Pacífic colombià. És l’últim dels 164 assassinats de líders socials i defensors de drets humans des de principi de 2020.
Continua llegint
El reconeixement dels pobles minoritzats hauria de ser una prioritat a Catalunya en termes de justícia global, així com un element del procés de construcció nacional del país. És la síntesi de la proposta que Mariona Lladonosa i Özgür Güneş Öztürk fan a partir d’una recerca que, elaborada per aquestes dues investigadores i professores de la Universitat de Lleida i impulsada pel CIEMEN, ha donat com a fruit el dossier “Pobles minoritzats, drets col·lectius i justícia global a Catalunya”, acabat de publicar.
Continua llegint
