Notícia 25.11.2021 a les 11:30h

“Val més lluitar que no pas estar-se quiet pensant que l’ONU o la pau et portaran la llibertat”

Des que el Marroc va trencar l’alto el foc al sud del Sàhara Occidental fa un any, milers de joves sahrauís s’han vist obligats a escollir entre la vida militar o la de refugiats. En Yusef i en Nih, de 28 anys, naveguen entre dues aigües: el periodisme i el front de batalla. En Mahyub i n’Ahmed, de 23, entre la guerra, el cinema i les cures. Continua llegint

Unitats sahrauís camí del front. Mahbes, territoris alliberats del Sàhara Occidental.
Opinió i anàlisi 17.11.2021 a les 11:00h

La resiliència del BNG: la construcció de la victòria

El Bloc Nacionalista Gallec va celebrar diumenge 7 de novembre la seva XVII Assemblea, sota el lema “Gañar unha nova Galiza”. Guanyar una nova Galícia. Un missatge que relliga, d’una banda, la voluntat d’ocupar les institucions d’autogovern i, de l’altra, els valors nacionalistes que l’organització gallega defensa des de 1982. Gairebé 40 anys on la seva morfologia interna —un front de partits— li va permetre tenir grans èxits les dècades de 1990 i 2000, però que va fer més conflictiva l’etapa posterior a la pèrdua del govern de la Xunta (2009). Ara, però, l’escissió de 2012 sembla una cosa llunyana. Continua llegint

Notícia 12.11.2021 a les 12:15h

El poble maputxe, entre el conflicte i l’esperança d’una nova Constitució plurinacional

Tant Xile com el poble maputxe viuen un període de gran ebullició política. La Convenció Constitucional treballa en l’elaboració d’una nova Carta Magna per a Xile, amb l’horitzó de 2022, que enterri la vigent actualment, que data de la dictadura d’Augusto Pinochet. La Convenció, amb majoria d’esquerres i presidida per l’acadèmica maputxe Elisa Loncón, conviu dificultosament amb un Congrés dels Diputats dominat per la dreta. A instàncies del president xilè, el conservador Sebastián Piñera, el Congrés ha prorrogat aquest novembre l’estat d’emergència en quatre províncies situades al cor del Wallmapu (el país maputxe), decretat pel mateix Piñera el 12 d’octubre. Continua llegint

Elisa Loncón s'adreça a la Convenció Constitucional, que ella mateixa presideix, amb la bandera maputxe sobre la taula.
Notícia 4.11.2021 a les 12:45h

A Macedònia del Nord, l’encaix del poble albanès roman complex 20 anys després dels Acords d’Ohrid

Enguany es compleix el 20è aniversari del conflicte de baixa intensitat a Macedònia del Nord: la darrera de les guerres que van assolar els Balcans al final del segle XX. Va durar menys d’un any, el 2001, i va enfrontar les comunitats albanesa i macedònia, el 25% de la població i el 65%, respectivament. L’espiral de violència es va aturar perquè els EUA i la UE van intervenir sense dilació i van ajudar a concretar un acord que, sent ambigu, acontentés els actors involucrats. Així, els Acords d’Ohrid van atorgar drets bàsics als albanesos i van permetre als macedonis d’evitar una guerra que podien perdre, encara que com a contraprestació, els pactes van deixar un regust amarg en una de les parts: el poble macedoni, malgrat ser majoria al país, no troba la fórmula amb què imposar la seva visió sobre com ha de ser la integració de la resta de comunitats a Macedònia. Atiada per polítics que es beneficien de la divisió ètnica, la bretxa entre les dues comunitats es reflecteix i s’engrandeix amb els estereotips que circulen als barris, bars i col·legis segregats de les principals ciutats del país. Continua llegint

El mural dels herois albanesos a la plaça de Skanderbeg, al districte de majoria albanesa de Çair, a Skopje, reflecteix la visibilització recent del relat nacional albanès a Macedònia del Nord.
Notícia 22.10.2021 a les 10:45h

“L’oficialitat és el principi del camí”: el moviment de l’asturià n’espera l’aprovació i un futur millor per a la llengua

Després de quatre dècades de reivindicar-la, el moviment a favor de l’asturià veu més a prop l’oficialitat de la llengua. El procés actual de reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Astúries pot desembocar en un reconeixement que, tot just fa deu anys, semblava ben poc probable. La manifestació del cap de setmana passat, amb desenes de milers de persones reclamant l’oficialitat als carrers d’Oviedo, és mostra del suport popular que té la demanda. Com de segur és que aquesta hagi estat la darrera manifestació per l’oficialitat, com diu l’entitat convocant, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana? Quins partits hi  donen suport? Quines reaccions —algunes, virulentes— està suscitant entre els contraris? En parlem amb Xosé Candel, portaveu de la Xunta, i Inaciu Galán, portaveu d’Iniciativa pol Asturianu. Continua llegint

La manifestació del 16 d'octubre de 2021.
Més notícies