Recull 16 a 22 de juny

“Jo sóc xinès” a les escoles bressol de Hong Kong / Més autonomia per a les Aland / Talls de llum a Gaza

RECULL SETMANAL. Assegurar-se que els infants de Hong Kong tinguin ben clar, des de la guarderia, que són xinesos. És un dels objectius proclamats per la nova cap executiva del territori autònom, que ocuparà el càrrec a partir de l’1 de juliol. Un altre territori autogovernat, les Aland, inicia el camí cap a l’ampliació de la seva autonomia, tot i que el partit independentista troba que el procés és massa limitat. Mentre, la població de Gaza es troba atrapada enmig d’una pugna de poder a diverses bandes que, aquesta setmana, ha tingut com a conseqüència més talls d’electricitat. Continua llegint

Banderes de Hong Kong i la Xina.
Notícia 22.6.2017 a les 13:00h

Nova era política a França, finestra d’oportunitat a Còrsega

Les eleccions legislatives franceses de 18 de juny van deixar dos terratrèmols polítics, d’intensitat similar però d’abast diferent. Al conjunt de França, per primer cop en dècades es trencava l’alternança entre els dos partits majoritaris del centredreta i el centreesquerra, amb l’emergència —amb majoria absoluta— d’una formació fundada tot just fa un any: La República En Marxa (LREM), que es reclama de centre europeista i que diu aspirar a combinar liberalisme i polítiques socials. A Còrsega, la sacsejada també va ser notable: per primer cop, una aliança de forces autonomistes i independentistes (Per Còrsega) guanyava les legislatives, amb tres diputats de quatre que s’escullen a l’illa. Què pot sortir de la conjunció d’aquests dos fenòmens? Nationalia en parla amb tres analistes del procés cors. Continua llegint

Portada de 'Corse Matin' amb la imatge de la victòria dels tres candidats de la coalició Per Còrsega
Notícia 19.6.2017 a les 13:45h

Punt i seguit als referèndums del Jura

Moutier és una localitat de poc més de 7.500 habitants situada a la frontera entre dos cantons suïssos: Berna i el Jura. El segon —francòfon— es va separar del primer —majoritàriament germanòfon— després d’un plebiscit celebrat l’any 1975. Moutier va quedar al costat bernès de la frontera, tot i que la llengua de la vila, com la del Jura, és el francès. I és que, més enllà de la qüestió lingüística, es detecta una correlació poderosa entre sentit del vot i pertinença religiosa: les regions majoritàriament catòliques van votar per separar-se de la protestant Berna i formar el nou cantó del Jura. Per contra, les àrees de majoria protestant, encara que fossin francòfones, van preferir quedar-se dins del cantó germanòfon. Moutier, amb una forta divisió confessional, va quedar igualment partida pel que fa a les preferències: van guanyar els partidaris de continuar dins de Berna, però per un marge molt estret. La tensió va ser tan alta que centenars de policies i d’independentistes jurassians van esbatussar-se pels carrers, en una escena poc habitual a la Suïssa contemporània. Continua llegint

Partidaris del "sí" a Moutier.
Recull 9 al 15 de juny

L’ascens de Vetëvendosje fereix el bipartidisme a Kosovo / Líder maia resisteix amenaces a Guatemala

RECULL SETMANAL. En un cap de setmana marcat per diverses votacions —referèndum de Puerto Rico i primera ronda de les legislatives franceses— destaca el canvi de panorama polític que ha tingut lloc a Kosovo, on per primer cop un partit que no ha governat mai al país ha esdevingut el segon més votat i té opcions de formar govern. També en clau electoral, van avançant les converses entre el Partit Conservador i el DUP, que podrien permetre a Theresa May mantenir-se com a primera ministra britànica després d’haver perdut la majoria absoluta. I a l’altra banda de l’Atlàntic, continuen les intimidacions contra líders i organitzacions indígenes. Continua llegint

Un simpatizant de Vetëvendosje amb una bandera albanesa la nit de les eleccions.
Opinió 15.6.2017 a les 13:00h

A Turquia, pensar en la pau serà una il·lusió si el col·lapse democràtic es consolida

Turquia, aquest juliol, compleix el seu primer any des que està governada en estat d’emergència, mitjançant els decrets de llei aprovats d’ençà el fallit cop d’estat de 15 de juliol de 2016. En aquest article analitzem d’una banda la situació a Turquia després del referèndum constitucional impulsat pel president Erdogan i la posició dels principals actors polítics, i de l’altra, els entrebancs polítics que allunyen el país d’unes perspectives de futur més optimistes, amb esment especial de la població kurda i del moviment de dones. Continua llegint

Més notícies