La Primavera Amaziga (en amazic: ⵜⴰⴼⵙⵓⵜ ⵏ ⵉⵎⴰⵣⵉⵖⵏ o tafsut n imaziɣn) és una revolta memorable de la història de la lluita del poble amazic. Fa referència al conjunt d’aixecaments i mobilitzacions protagonitzades pel Moviment Cultural Berber (vegeu nota 1) i el conjunt de la població de la Cabília (Alger hi és inclosa), de març a juny de 1980, per reclamar el reconeixement de la identitat i la llengua amazigues.
Continua llegint
Emanuele Pintus Band
Banda de música sarda
Al final de la primera copa d’Europa, l’Aitana Bonmatí ens deia a tots: “Canvieu de manera de pensar”. Per què ho deia? Perquè nosaltres també som natura i estem afectats per les seves lleis. I quan les seves lleis s’apliquen a la natura no racional van bé, però no sempre hi van quan s’apliquen a la natura racional. I quan no s’adapten prou bé, s’han de canviar. Sí, però per poder-les canviar cal canviar de manera de pensar.
Continua llegint
Ruanda, el petit Pays des Mille Collines, de poc més de 26.000 km2 i uns 14 milions de persones, situat al cor de la regió dels Grans Llacs d’Àfrica, compleix 30 anys del genocidi que va patir el 1994; 30 anys d’aquells fets que van marcar la història africana recent i mundial i que s’han convertit en un dels fracassos més importants de la comunitat internacional pel que fa a la responsabilitat de garantir la pau i la seguretat internacionals a la qual s’havien conjurat les potències guanyadores en finalitzar la Segona Guerra Mundial.
Continua llegint
El fundador i primer director de Nationalia, Aureli Argemí, s’ha mort aquest 1 d’abril després d’haver completat una trajectòria incomparable en la defensa dels drets dels pobles sense estat i, molt particularment, en difondre'n el coneixement. Les publicacions periòdiques van ser una de les eines preferides d’Argemí per divulgar l’existència d’aquests pobles, de les llengües que parlen i de les lluites que sostenen pels seus drets col·lectius.
Continua llegint
Turquia celebra aquest 31 de març unes eleccions locals en mig de la incertesa sobre el futur immediat del dossier kurd. Si el principal partit prokurd, el Partit Popular per la Igualtat i la Democràcia (DEM), guanya les alcaldies de les principals ciutats del Kurdistan del Nord, resta per veure si el govern turc li permetrà governar o, com passa des de fa vuit anys, hi imposarà administradors a dit des d’Ankara. En un segon pla, la gran incògnita és si hi haurà passes —i de quina mena— cap a una negociació política entre Turquia i el moviment kurd.
Continua llegint
